D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:
l'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)
el dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)
el segle u abans de Crist (i no el segle [...]
els pronoms cadascú i
cada u, que són sinònims. Aquests pronoms sempre fan referència a persones i són invariables. Per exemple:
Cadascú és lliure de tenir el seu parer (o Cada u és lliure...).
Aquí cadascú fa el que vol (o Aquí cada u...).
Tradicionalment, aquests pronoms no s'acompanyaven de cap [...]
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
aleshores el numeral s'escriu amb lletres i que cada component de la datació s'escriu amb majúscula inicial. Per exemple:
Avui s'inaugura la plaça de l'U d'Octubre de 2017.
Volen batejar l'ateneu popular amb el nom d'U d'Octubre.
Finalment, també cal tenir en compte que per esmentar aquesta data concreta [...]
, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa.
El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta (però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma [...]
es produeixen canvis ortogràfics en la formació dels ordinals. Per exemple, a cinquè, cinquena... la c final de cinc es converteix en qu; a novè, novena... la u de nou es converteix en v; a desè, desena... se substitueix la u de deu per s.
Hi ha ordinals que presenten una segona forma presa [...]
un pronom quantificador referit a persones com ara tothom, cadascú (o cada u), qualsevol, ningú o algú, pot anar introduït per la preposició a. Per exemple:
Les noves mesures de l'empresa han perjudicat (a) tothom.
Fa dies que no veig (a) ningú de la família.
Marxo en cotxe; si voleu, puc dur (a [...]
la, no s'apostrofa davant de noms femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones: na Irene, la Isabel.
En els parlars del Principat de Catalunya, generalment s'usa l'article definit amb els noms femenins (tant si comencen per vocal com per consonant) i amb els masculins començats per vocal (la Maria [...]
trenta-set
la fila u
Ara bé, quan l'ordinal que caldria fer servir és complex, es tendeix a fer servir el cardinal corresponent posposat al nom. Per exemple:
la pàgina dos-cents quaranta (en lloc de la dos-cents quarantena pàgina)
la posició tres-cents vint-i-dos (en lloc de la tres-cents vint-i-dosena [...]
